Nativa o immigrant digital?

El tema d’avui es centra en l’ús de les tecnologies. Et consideres un expert que domina aquest camp? O t’hi adaptes, com pots, amb dificultats?

Jo personalment em considero una nativa digital. Quan jo vaig néixer, l’any 1994, no hi havia els Ipads, ni recordo poder-me connectar a internet sense que es tallés de tant en tant. Vaig tenir el meu primer mòbil als 11 diria i no era gran cosa, no tenia ni pantalla en color i l’utilitzava només per trucades d’emergència quan tronava a casa sola després de l’escola.

A casa teníem la Nintento DS i la Gamecube, que es podria considerar la versió antiga de la Play Station. Tampoc era una gran aficionada a aquests jocs, però si que recordo  l’època del Messenger i el Fotolog, era tota una novetat poder parlar amb els teus amics en un xat instantani, i era realment un vici.

A l’escola per altra banda estaven més actualitzats amb l’ús d’ordinadors, però no va ser fins el batxillerat que vam deixar enrere les típiques pissarres amb el guix. També vaig aprendre a passar del típic PowerPoint al Prezzi que és un tipus de presentació molt més dinàmica i he treballat amb Excel i Access. En quant a les red socials no hi estic gaire ficada, només amb el Facebook, però desconec completament, per exemple,  el twitter.

Per sort crec que el nostre canvi ha pogut anar sent progressiu i no ho hem viscut de manera tant sobtada com podria ser per els nostres avis o els nostres pares. Em fa gracia comparar a la meva cosina de 8 anys que te un Ipad i el domina  ala perfecció, i a la meva àvia de 85, a la que li vam regalar un, que intenta adaptar-se com pot al “cacharro este” com diu ella.

Em fa por anar-me quedant enrere amb tot aquest món nou, si fins hi tot trobo complicat el sistema dels Macs, amb lo còmode que estic amb el sistema operatiu Windows!!. I estaria encantada de poder-me formar molt més en l’àmbit tan informàtic com de les noves comunicacions. 

Aquesta sóc jo

Hola em dic Laura.

Primer any d'universitat, un any de canvis, de temors, d'expectatives, d'il·lusions,...

Des de que vaig acabar la secundària sabia que volia estudiar en el camp social. L'Educació Especial m'interessava bastant, però ho van treure així que vaig decantar-me per l'Educació Social. Després d'un intens batxillerat social, no em vaig veure del tot preparada per entrar en el món universitari, així que vaig decidir fer un cicle superior d'integració social.

Va ser la millor decisió que podia prendre, i encara que no ho dubtés em vaig reafirmar en la meva postura de seguir estudiant això. Per sort en aquests cicles superiors també es fan unes pràctiques que et permeten tenir contacte directe i intervenir amb un determinat col·lectiu. Jo estava interessada en diferents sectors, com ara la gent gran, síndrome de down, infants, immigració,...

Finalment vaig realitzar les pràctiques  a la Fundació Catalana Síndrome de Down, dins del programa Me’n vaig a casa, on es treballava amb nois i noies que es volien independitzar, s’oferia un acompanyament diari en les seves tasques a la casa, o un suport en les possibles dificultats ens les que es podien trobar. Va ser una gran experiència i vaig acabar molt contenta. Per altra banda, al realitzar el meu treball de final de cicle sobre la immigració, vaig poder tenir contacte directe amb joves que havien marxat del seu país d’origen sent menors d’edat.

M'agradaria també descobrir nous àmbits que potser desconec però que segur que son molt interessants de tractar. Diferents variants dins del sector que m'interessa, com ara nens amb autisme.

Us deixo aquí un vídeo que pot mostrar-vos una mica de mi.